El Fill del rei
El fill del rei passava, més ai,
sota pont d'or, sota pont d'or,
tira una pedra a l'aigua, més ai,
toca l'amor que més ai, toca l'amor.
D'on t'he tocat moreta, més ai,
del mig del cor, del mig del cor,
les campanetes branden més ai,
toquen a mort que més ai, toquen a mort.
Si s'ha mort l'amoreta, més ai,
llantos i plors, llantos i plors,
qui anirà a l'enterro, més ai,
l'emperador que més ai, l'emperador.
Qui cantarà l'absolta més ai,
bisbe major, bisbe major,
a sobre de la tomba, més ai,
tota de flors que més ai, tota de flors.
De roses i violes, més ai,
i lliris joncs, i lliris joncs,
i a sobre de la caixa, més ai,
tot lliris d'or, que més ai, tot lliris d'or.
Totes les nines ploren, més ai,
tot desconsol, tot desconsol,
s'és morta l'amoreta, més ai,
Déu la perdó que més ai, Déu la perdó.
El fill del rei passava més ai,
sota pont d'or ell en tira una pedra.
El filla del rei passava més ai,
tira una pedra i en toca l'amor.
S'ha girat l'amor que més ai,
i diu cridant en què carai pensava.
S'ha girat l'amor que més ai,
què carai pensa i ja en fot el camp.
El fill del rei es queda més ai,
esporuguit i amb la cua entre cames.
El fill del rei es queda més ai,
cua entre cames i cor compungit.
Autor(es): Popular/ De Calaix,Popular/ Marcel Casellas/ De Calaix
