El final del camí
L’ombra de la mort no et torba
tan sols et deixa sola panteixant
Busques en la memòria excuses
per rodar les agulles
que foraden els anys.
Per sempre segueixes petjades
que cada dia et porten al mateix parany
mentres se t’ha endut la rutina
i déu dictamina que res no pot canviar.
La flama del record
manté vives les teves despulles
L’amor és un tresor
sepultat per l’egoïsme
Falten els somriures tendres
ara que tot és cendra i costa repirar
Mare, que els has donat la vida
mai tornaràn l’estima que un dia els vas donar.
La flama del record
manté vives les teves despulles
L’amor és un tresor
sepultat per l’egoïsme
On queda, l’amor per la vivència
la màgia que no és ciència que ens eleva més enllà?
La vida, és un moment de glòria,
una petita història, que dura un instant.
Ja no et queda ja no et falta ja no busques lloc
Ja no et queda ja no et falta ja no busques lloc
Ja no et queda ja no et falta ja no busques lloc
Ja no et queda ja no et falta ja no busques lloc
Ja no et queda ja no et falta ja no busques lloc
Ja no et queda ja no et falta ja no busques lloc
