El gran Manitú
A la nit, quan la lluna
s'alça a poc a poc
i la selva tremola,
amb l'ardor del foc
al voltant de la foguera,
els caps llops de la tribu
adoraven la flama del gran esperit.
Crits de foc a la nit,
crits del gran esperit,
oh nit!
Fóu el gran rei Cherokee,
fill del cabdill Crowd
nat al bosc de l'Altroske,
que així parla fort:
-Avui el plaç s'acaba,
la nostra treva s'acaba
en tot el poble Mwuaba,
cap no deu dormir.
Crits de foc a la nit,
crits del gran esperit,
oh nit!
Cridem tots crits de guerra,
crits de foc i sang
i tu esperit desterra
del cel el teu llamp.
Llamp ardent, foc que abrasa,
foc roent que el món rasa,
foc ardent de la brasa,
foc de mitjanit…
Crits de foc a la nit,
crits del gran esperit,
oh nit!
