El gessamí
utjat Caïm d'abismal procedència
mal condemnat com a germen rebel
el gessamí fou proscrit de la terra i
fou rebutjat com a fill i defès
( com qui no diu res!)
exiliat a la clara intempèrie
no es féu vençut ni acceptà aquella creu
ans fou empès a enlairar sa desferra
fins que la viu protegida del cel
(ja mort el recel entre Caïm i Abel)
a certa alçària fundà nova pàtria
mercè dels aires sentí noves veus
i el sol, galant, fecundà filles seves
i tingué nétes com trossos d'estel
(ulls del cel, ulls del cel)
per escanyar-los la set i la gana
féu munyir nèctar i essències d'arrel
i en celebrar tan il·lustre arribada
féu fer minúsculs vestits de bateig
(jo no ho crec si no ho veig):
làcties faldilles i calces de nata
cos de mantega i brossetes de tel
guants de mató i peücs de quallada
per protegir-les dels vents i del fred
(que qui va nuet té entrebancs a pleret!)
i en ser besavi de tal descendència
suant perfums donà gràcies al cel
sense rancor deixà caure en silenci
feixugues llàgrimes d'aigua de mel
(que collí Sant Miquel)
Autor(es): Pau Riba
