Ella amb mil flors
Jo, tu i ells, de ben petitets.
Somiàvem sovint en els nostres anhels.
Entre quatre parets.
De cop somric, miro al infinit i em dius:
“Sembla que fos ahir quan vas venir amb mi”.
I ell, que baixava amb mil flors,
s’apropava i t’abraçava el cos.
Junts, solets,
baixem cap al parc jugant a fet i amagar.
Aquest cop t’he fet mal.
De cop somric, miro al infinit i em dius:
“Sembla que fos ahir quan vas venir amb mi”.
I ell, que baixava amb mil flors
S’apropava i t’abraçava el cos.
Collons com recordo les tardes banyant-nos....
