Ella m'ha embruixat
Quan la riba esdevé horta
i al secà es forjen bancals,
la terreta em reconforta
dels cimals a les marjals.
Ella m'ha embruixat,
vaig perdent la vida
Del verset que hom va escriure
una glosa jo us faré:
si la terreta no és lliure
els homes no poden ser.
Qui pogués viure la vida
ignorant el cadenat
però ja no em frena cap brida,
la terreta m’ha embruixat.
