El llarg i lluent camí

Jordi Batiste

He tornat a recórrer el llarg i lluent camí
insospitat i ample...
Un cop més els meus peus han esquitxat l'asfalt
de reflexos de claus de plata espurnejants.
He tornat a aplanar les roderes del meu llarg i ardent camí
culminat de glòria.

I, de nou, el sol ha dibuixat palmeres
i ha fet explosió en edificis de vidre
i en els meus llavis ha dibuixat
la difícil visió del meu tortuós país.

He travessat com un punyal el meu llarg i sinuós camí
inundant de sang la tarda, tràgicament.
I era bonic veure l'incert final gloriós
amagat darrere qui sap quantes tardes,
sempre,
més...