El jardí dels préstecs
Pitjor és morir per boques glopejant sang
si més no ja ho saps, escup
pitjor és morir a posta, a costa d'un bon jan
com quan un riu i embeina el sabre
mentre un nen mira i no entén res
en veure un cec treure's els ulls per por
com quan a un ric li cau la baba
i dóna la benvinguda a un bon pastís
Mal que sigui vomitant el fel
entre cent reixes crides i no et sents
migjorn ben capficat dins un eixam de rats penats, absort
migjorn fent vanitats venent perfídies d'art
sense cap bri d'honor restant, els morts no compten mai
si cuits estan
sempre i quan tinguin el sants de cara al seu costat
estan ben dats!
Tot sigui repujant les criptes amb uns quants escrits ben llords
enmig de cendra i plors, criden!
La veu es perd!
Trucs infames tot simulant desmais és cert
per cobrar luctuoses pagues de Nadal
fent servir malls d'acer, esmicolant a trets
llurs favors tergiversant-los en uns quants suborns
ja n'hi ha prou!
De rucs cínics que fan mal!
Rèquiems cars tots a preus de cost
per uns invàlids que criden fort sense ànima i cos
tan sols sigui per fingir, que tots suem dins el mateix forn
ni amb l'as de pics, ferm, clos, pots veure'm amb sort...
Seieu doncs no s'hi escau patir, sí
us deien tots "en llit s'hi dorm
és l'hora de les broques, d'un en un
setze estones en vuit minuts!
Abans tots reien, reien... sense rancors a gust
mentre ara tots jeuen, jeuen... i no fan el son
Són bons minyons!
Seran botxins d'un discurs previst?
Ni amb l'as de pics, ferm, clos...
Algú igual va de crim!
