El joc d'obrir gàbies
Vinga, nois, qui s'hi apunta?
És un joc molt divertit
i el que vulgui practicar-lo
ha de ser un pèl atrevit.
Un bon dia remenant
un pilot de llibres vells,
un joc molt interessant
vaig aprendre en un d'ells.
És el joc d'obrir gàbies
On han empresonat
el sentit d'unes paraules
i un de nou els han donat.
Vinga, nois, qui s'hi apunta?
Doncs, mireu, tot i que es parla
de la pau, l'han convertit
en paraula de tres lletres
sense cap sentit,
i molt s'ha parlat d'amor,
molt s'ha escrit i dit arreu,
l'han disfressat de colors
i li han posat un preu.
Vinga, nois, qui s'hi apunta?
La paraula llibertat,
com que al poderós fa por,
a una gàbia l'han tancat
i amagat en un racó,
i a la noble veritat,
com que tant l'han fet patir,
amb retalls i tisorades,
ja no en queda ni el verí.
Vinga, nois, qui s'hi apunta?
Fins i tot, amics, la guerra
dins d'una gàbia han ficat,
l'han mullat d'aigua beneita,
l'ha omplert de santedat.
I així es pot anar seguint,
fent, amics, un comentari
a paraules engabiades
que trobem al diccionari.
Vinga, nois, qui s'hi apunta?
Amb molta gràcia i astúcia,
consisteix l'èxit del joc
a obrir gàbies de paraules
sense rebre un clatellot.
Vinga, nois, qui s'hi apunta?
Autor(es): Joan Vilamala
