Ella
Fa tants dies que no visc,
mira, hauràs de parlar amb ella
li has de dir que em desespero cada nit.
Cada cop que hi vull parlar
ella canvia de conversa
diu que té masses ferides en el pit.
Estic malalt de solitud,
del seu amor que t'he perdut.
I no perdo l'esperança
de pensar que potser no,
que la vida em sigui dolça
i em retorni el seu amor.
Li demano que em perdoni,
que tornem a començar.
Les ferides si les furgues fan mės mal.
Li pregunto si m'estima
ella somriu i em desanima
diu que no em vol tallar les ales per volar.
Estic malalt de solitud,
del seu amor que t'he perdut.
I no perdo l'esperança
de pensar que potser no,
que la vida em sigui dolça
i em retorni el seu amor.
L'he perduda mica en mica
i el silenci de l'oblit
ha tancat la seva porta al meu destí.
Autor(es): Pep Picas
