Ella canta per tenir un mirall on veure's
Ella busca el perquè
de tanta por als ulls de la gent.
Ella somia en paper
un món sense soroll de dents.
Ella canta per a tenir un mirall on veure-s'hi,
Per sortir-se de la eclipsi del silenci,
Abans del últim judici
vol sobreviure al eclipsi,
Al mig de tanta psicosi,
No troba ningú que li posi la mà a sobra i fa fred.
S'abraça a les ombres,
Es beu l'amargor,
Parla amb els records
per no perdre la raó.
Balla sota la pluja,
quan ningú mira ella puja
la veu,
L'han tornat a trepitjar i s'ha llevat mil vegades.
Està cansada de trobar totes les portes tancades,
tan trencar-se les ales ja no sap com pot volar
i va donant-se cops sense mirar on va.
No té por a naufragar,
és filla de les onades,
després de perdre mil jugades
s´ha oblidat de com plorar,
Camina per la vorera
com si fos la corda fluixa,
Mira endavant sabent que ho ha deixat tot endarrere.
Ella, Ella, Ella es perd i es troba,
ella s'allunya, s´apropa, s'esborra, es perd i es troba...
Ella és totes les dones guerreres que trenquen fronteres amb el seu valor,
Lluiten per la dignitat en mig del dolor.
Autor(es): Nour
