El meu carrer
Si algú d'infant m'ho deia,
Jo em creia perdre el seny
Alçava el braç enlaire
Mostrava bé les dents,
el puny o l'espardenya,
i feia un desgavell.
El meu carrer, la plaça
Amb arbres i un pedrís,
i un campanar que arriba
a emmirallar-se al riu,
m'aparençaven coses
immenses. L'infinit
reposa en la clovella
de somnis d'aquell noi
que juga amb la baldufa
i un sabre de cartró
en un pamet de plaça,
albatarell del sol.
Autor(es): Ramon Muntanyola,Jordi Francolí
