El llac
Quan vaig trobar-me el llac
els udols dels llops s'havien acabat.
El silenci em feia mal,
com més perdut m'he vist més lluny he anat.
Vaig acostar-m'hi lentament,
no he conegut amb qui vull fer-me vell.
Una veu em deia
neda no pensis en res,
i es va aturar el temps,
i en iniciar el descens
dins la nit que era lleu
vaig 'nar caient,
vaig 'nar caient,
vaig 'nar caient...
I véns quan vinc,
i et sóc bressol,
si estàs ferit,
i vinc quan véns
i m'ets la font quan t'estires
amb mi.
Vaig saltar amb els pulmons
tots plens de l'aire dels teus crits
i notar en la suspensió
que s'adormien, quiets, tots els neguits,
Vaig bucejar fins al fons del llac
al punt profund per murmurar el teu nom,
pels meus ventricles bruts
va entrar el teu sol.
I tots els talls que tinc
notaven l'escalfor
i em feies nius a dins
que em feien ser millor
i vaig aprendre a tocar,
aprendre a cantar,
i vaig aprendre el significat
de què vol dir somiar.
I véns quan vinc,
i et sóc bressol,
si estàs ferit,
i vinc quan véns
i m'ets la font quan t'estires
amb mi.
