El lladre l'estel i ella
Te la roba sobre el llit, un impuntual destí
Que arriba quan menys s'ho espera
Te les ganes d'existir
Sap tot el que vol dir, quan li diguin la condemna
Te el cor ple d'il·lusions, que el fan valent i fort
Senzill, sense complexes
Sap que ho tornaria a fer, per ella val la pena
Va creuar un cel vigilat
Per homes ben formats, armats fins a les celles
Un cop a la constel·lació va despenjar un estel
Per dur-li com a ofrena
Amb ell duia fulls escrits amb paraules d'amor
Un ram amb tres gerberes
Sap que ho tornaria a fer, per ella val la pena
De sobte encara no sap cop
es va trobar estirat amb la cara sobre el terra
una bota militar li trepitjava el coll, li preguntaven com es deia
es va empassar el seu estel que no el trobes ningú
doncs no el podia perdre
sap que ho tornaria a fer per ella val la pena
Un jutge pagat pel banc central, el condemna a mort
per ordre de la reina
ell amb un somriure dolç, no te por de la fi
tanca els ulls, s'asseu, i pensa
avui quan arribi la nit, un estel brillarà
al cor de qui l'espera
sap que ho tornaria a fer, per ella val la pena
