El llegat del drapaire
Hauré deixat d'ésser un nino, pallús, covard, qualsevol
per convertir-me en un bon drapaire amb prou sort.
Ben tip d'estar jugant a no avorrir-me en un banc tot sol
molt resclosit pels camells dels cargols...
Deixa-ho estar, si, segueix pujant amunt,
deixa-ho a part, sigues prou franc amb tu...
Haurà estat enmig d'un garbuix de mots perduts
on no he sabut quedar-me gens quiet
dins un feix d'errors infames, blasfems, proscrits per la raó
que m'hauran fet mossegar tots els llengots...
I és que a mi no em va ni em ve,
i per tant no em ve ni em va.
Prou que sé que el destí ens podrà emprar
perquè em sentia leprós prop del fang, si; encadenat per dins
per un munt d'enganys.
I en els llimbs dels cops, just caic.
Hauré cridat mil cops seguits recercant serenitats
i un cop exempt d'incontinències he pogut sortir del pas
i embadalit m'he sentit nou
doncs jo no vull tornar a estar sord
resseguint els clams, xerics, udols dels muts.
