El mariner
Diuen que a la voreta de la mar n'hi ha una donzella,
que broda d'un mocador la flor més bella per a la reina,
i que quan en fou a mig brodar li va mancar seda.
I diuen que diuen, que va veure venir un mariner
pel blau menant una nau, molt lluny de terra...
Mariner bon mariner, si em porteu seda.
De quin color la voleu, blanca o vermella.
Vermelleta la vull jo, que és millor seda
pugeu, pugeu dalt la nau, triareu d'ella.
Mariner es posa a cantar cançons molt belles,
i amb el cant del mariner s'hi ha adormideta.
Quan ella se'n despertà es trob'lluny de terra.
Mariner bon mariner, torneu-me a terra,
que les aigües de la mar me'n causen pena.
De tres germanes que som, sóc la més bella.
L'una va vestida d'or, l'altra de seda,
i jo tristeta de mi, de sargil negre.
L'una és casada amb un duc, l'altra princesa,
i jo tristeta de mi, marinereta.
Marinera no seràs que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l'Anglaterra.
Autor(es): Popular
