El mariner

Josep Tero

Quant de temps que fa
-dies i setmanes-
que Madhu té al moll
la barca atracada,
amb l'estiba a punt,
i branda que branda.
si ell me la deixés,
jo l'aparellava
amb cent rems alats
i cinc veles blanques.

No aniria pas
a mercats ni a tràfecs;
perquè lluny jo hi sé
l'illa de les fades:
l'enronden set mars,
tretze rius l'amaren.
Però, en ton racó,
tu no ploris, mare,
que jo no faré
com féu Ramatxandra,
que trigà tants anys
a tornar a casa

Seré com el rei
d'aquella rondalla
i duré, al vaixell,
tot el que m'hi càpiga.
També el meu amic
jo vull emmenar-me'n.
I al lluny cercarem
l'illa de les fades:
l'enronden set mars,
tretze rius l'amaren.

Farem vela en ser
que llustregi l'alba.
Al migdia quan
tu estaràs banyant-te,
nosaltres serem
ja a un altre reialme.
Passarem el gual,
deixarem la plana;
en pondre's el sol,
ja ens tindràs a casa.

De tol el que hem vist,
te'n faré contalla,
perquè lluny jo hi sé
l'illa de les fades:
l'enronden set mars,
tretze rius l'amaren.
Però, en ton racó,
tu no ploris, mare,
que jo no faré
com féu Ramatxandra,
que trigà tants anys
a tornar a casa.