El matí
Amb peus de plom, sense fer fressa,
com un gat vell que torna de festejar la nit
a casa d'altri, el màgic viatger de somnis nous
i velles esperances,arriba per llevant
i s'estén, plàcidament,sobre els terrats humits i les eixides.
ho fa sense anunciar-se, ja sap que aquí l'esperen.
Mentre somriu i es miralla,cosó, als vidres dels finestrals,
el cucut canta a la baga i els pardals que l'hora desfina,
desvetllen els terrats.
El dia neix al llogaret humil. Fidel i nou, com cada dia.
Pare, avui us he cremat la barca.
La tenia sense port, descurada i en silenci,
varada en aquest temps rost, on nien
els pardals sense gastar-se ni un cèntim.
Vós ja ho sabíeu, no et fot !, que això era
terra de rocs, que el riu el creuem a peu,
que l'aigua agafa la veu del bram de les torrenteres.
On volíeu que anés?
L'he cremada sense foc per no encendre cap quimera.
Autor(es): Josep Riera,V.I.C.U.S.
