El meu amic és assassí
Pel carrer puja un assassí,
diu bones tardes al veí
quedem al bar de la Dolors
sota la barra hi ha el seu gos.
És un tiu molt i molt tranquil,
amb una panxa de barril,
sempre "trajat" i "enfarlopat"
fot una cara "d'atontat!"
El meu amic és assassí,
ell sempre diu que és el destí,
família de franctiradors
té millor vista que els voltors.
Un dia al "cole" es va estrenar
primer objectiu un capellà,
el molt cabró el va tocar,
i ell amb un roc s'hi va tornar,
La pedra va anar al campanar,
i dins l'església rebotar
i un beata va cridar:
"¡ Senyor mossèn on té la mà!"
La mà al mossèn li han amputat,
"El senyor Déu m'ha castigat"
el que no ha fet el seu bisbat
ho ha fet la pedra d'en Bernat.
Imagino, diuen que jo alucino
un problema cerebral
que trastoca l'estat vital
amic bernat,
surt ja del meu pobre cap
tanta història que hem passat
per culpa teva m'han tancat.
A la tardor un regidor,
cau pel forat d'un ascensor
i és que el bandarra s'ha quedat
mig pressupost de la ciutat.
Es veu que en Bernat va passar
i el mecanisme va tallar,
i el pobre poble estafat,
va celebrar el seu comiat.
Autor(es): Narcís Ferrer
