El meu avi
El meu avi no va anar a Cuba
perquè se'n va anar a Mataró
estirant del carromato
amb el seu fill Salvador.
Fins als collons de la guerra
i de la Quinta del Biberó
Servint a uns i fugint dels altres
que amb vuit anys ja en va tenir prou
Quan el català no tenia consol
Cridava el meu avi "Visca l'Espanyol"
Seguint la jugada des d'allà la grada
al camp de Sarrià.
Collons com bramava "avui hem d'empatar!"
Però arribaren temps de merda
de perills i promocions
i a la casa dels pericos
s'empassaren els collons.
Varen baixar a segona
sense forces ni calers
amb els pebrots a la gola
i amb els ronyons fotuts del revés.
Quan a Sarrià no tenien consol
Cridava el meu avi "Visca l'Espanyol"
I vint anys després, ell que ja no hi és
però no estic tot sol
Veig cridar a mon pare "Visca l'Espanyol".
Quan a Cornellà no tenien consol
Cridava mon pare "Visca l'Espanyol"
I no hi ha qui em pari, surto de l'armari
i celebro el gol!
Que visca el meu avi! I visca l'Espanyol!
Quan a Cornellà no tenien consol
Cridava el Tachita "Visca l'Espanyol"
I no hi ha qui em pari, surto de l'armari
i celebro el gol.
Que visca el meu pare!
Que visca el meu avi!
I visca l'Espanyol!
Autor(es): Tachita de Collblanc,Josep Lluís Ortega i Monasterio
