El meu nom és l'oblit
Un paisatge de tardor eclipsa un món estrany
ple de runes i boires.
Han passat els millors anys,
temps que ja no tornaran i que has oblidat.
I per què vols recordar, d'aquell món tan depravat,
les accions que et van marcar?
Innocents assassinants, malferits i maculats
per la seua pròpia sang.
Van córrer rius de llàgrimes, impartires dolor,
vas enfosquir les ànimes, condemnant-los a mort.
Mai més no recordaràs molts d'aquells bons moments
junt amb la teua gent.
Tot record s'esvairà entre cendres de dolor,
un dolor que vas causar.
Vas corrompre el teu entorn,
vas sembrar una llavor fermentada per l'horror.
La maldat s'apoderà de la teua negra sang
i et portà fins la foscor.
Van córrer rius de llàgrimes, el teu nom fou el mal.
Vas enfosquir les ànimes i ara ho vas a pagar.
Anys de vivències es redueixen a uns instants.
Grans històries que sols als llibres s'escriuran.
Cossos indefensos esclaus del meu poder.
Jo sóc el destí i el meu nom és l'oblit.
Tantes veus silenciades jutgen el teu destí
i el pitjor veredicte et condemna a l'oblit.
