El meu poble
El meu poble és aquella bota
perduda al nord del Penedès,
a mig camí d'Igualada,
entre camps d'oliveres i ceps.
Els estius són tots aquells avis
que prenen la fresca al carrer,
perquè no hi ha veritat que valgui
si abans no l'ha parlat la gent.
*
Enfilant Carrer Nou avall,
s'arriba a l'ajuntament,
que és on, en clau localista,
es parla d'allò que no parlen els vells.
Molt a prop, on es troben els joves,
hi ha un riu estret però valent
que dóna nom a aquest poble,
que deixa el nom a la gent.
El treball de les seves aigües
a les fàbriques de paper
ha omplert de força les cases
en el temps d'un designi funest.
La història ha forjat aquest lloc
en una vall poc sobtada.
Amunt els palaus i els ponts,
amunt la pedra de la bona anyada.
*
El meu poble és una plaça,
plataners esclatant a l'abril,
com em costa quedar-me,
com em costa sortir.
