El meu poble de nit

Santi Vendrell

El capvespre ja ha arribat,
els llums de cada casa han marxat.
El meu poble ha restat mut,
i jo vetllo amb ell la nit.

Si te'l mires ben a prop,
per un forat veuràs la gent d'ahir
com corrien pels carrers
per guanyar quatre diners
Les misèries dels parents,
i algun jorn que tens present.

Un fanal blanc
il·lumina les dreceres
i un "sereno" amb les estrelles
té xerrades cada nit.

Ai dels amants
que van perdre l'esperança
pels racons del barri antic.

Els avis t'explicaran
les arrugues que han guarnit ses mans
a força de cremar il.lusions
entre guerres i oracions.

Van deixar escrit el seu nom
per les branques dels carrers enrunats,
si passeges poc a poc
t'espantaran les parets
quan sentis pels escardats
la profunda veu dels morts.

Avui tot ha canviat tant,
s'ha embrutit l'aigua i l'aire amb els anys
ha canviat la seva olor
i les flors el seu color

El meu poble aquesta nit
ha tornat a ésser el dels meus pocs anys,
tan silent i tan desert
pels seus carrerons estrets
buscaré un nou dia clar
quan es torni a fer de nit.