El meu únic llenguatge

Prozak Soup

El meu únic llenguatge són els batecs del cor
Dis-me amb qui vas i et diré qui eres...
Se’m fan els dies molt llargs
A mi no m’entén ni Bourdieu ni Breinstein,
Jo no em concentre,
visc en un somni acariciant-te el ventre
Les hores caminen lentes
tu no entens el conte que m’acompanya,
de l’Avenc de la Llenca a ta casa...
I si tot s’enlaira i tu robes el gris del cel?
I si no torne mai? M’estaràs esperant?

M’he clavat en un marró
he perdut la meua raó
i ara la busque conversant
amb un arbre de la vall
el fred ara és calor
el parc és una presó
i el que no pot ser pitjor:
m’enrecorde del teu nom!

Se’m fan els dies molt llargs
Busque l’oportunitat de parlar amb el passat
de contar-te que he sentit pel dia i per la nit,
i de la plana al cim...
les hores caminen lentes
tu no entens el conte que m’acompanya
de la porta dels núvols a casa