El miliciano
Quan les dependentes acaben la tasca,
van a la Banqueta a moure el cendrer
i esperen frisoses que algun "miliciano"
vulguin convidar-les a prendre un cafè.
Se'n van al Baviera ben aparellades
demanen cervesa i un xic de berenar,
mentre el "miliciano" amb la paraula melosa
treballa la cama i fa córrer la mà.
Mili, mili, mili, mili, mili, mili, mili, mili, "miliciano",
siguis, siguis, siguis, siguis, siguis, siguis, siguis bon minyó
mira, mira, mira, mira, mira, mira que si tu t'atanses
sento, sento, sento, sento, sento, sento, sento picassó.
Des de que fem vida revolucionària,
no es veuen llagostes ni es veuen pernils,
ara es menjaria un sandwich de mongetes
aquell "senyoritu" que era un llepafils,
i aquella senyora que era tan tibada
se la veu fer cua per comprar carbó
i quan va a la plaça remena les taules
i compra gandutes de l'escorxador.
No hi ha "calderilla" ni peles de plata,
ara només corren bitlles de paper
i si no ho arregla el govern de seguida
en pararan bojos tots els botiguers,
tothom sap fer "vales" per a tornar canvi,
sembla un monstruari el fons del calaix
i si no ho arreglen aviat farà "vales"
"hasta" el "cacahuero" dels Perxes de Baix.
Autor(es): Carles A. Juste 'Lo Beethoven'
