El nus
La pols als dits
i els ulls al cel.
Aguaito i veig
la llum d'un raig llunyà,
íntim com un frec
que pesa sobre
el plec del temps.
Els cabells fan
de l'aire un nus.
De puntetes
al teu racó
on tot és com he vist
als teus somnis
de ploma suau,
sota la pluja
que ens pren l'alè.
...i el desig creix...
Autor(es): Dídac Rocher
