El moment
Mire al cel, perseguint una línia d’intersecció,
sobre el mar es difumina amb l’horitzó.
Sent el vent de llevant, que ara plena l’habitació,
mentre dorms, contenint amb letargia cada pulsió.
Més enllà de tu sols estic jo.
Si he de despertar vull seguir on sóc
A la vora del món en un far descansa,
coronant el cim quan la nit atrapa.
Ens deixem atrapar.
Ara que ja som ací,
para el joc no vull seguir.
Vull tornar,
vull perpetuar el moment.
Soledat envoltant de rostres passatgers,
projectant vagues ombres en la paret.
Es dissolen a l’instant
quan la llum plena l’espai a prop,
és a prop de mi.
Viu el foc entre les mans,
serà el caliu que ens fa vetlar,
que ens fa vetlar.
Fins a que la nit passe de llarg
Ara que ja som ací,
para el joc no vull seguir.
Vull tornar,
vull perpetuar el moment.
Si l’estima és un vol
que hem decidit enlairar,
buscarem la corrent
que ens espente més enllà.
Ara que ja som ací,
para el joc.
Vull tornar,
vull perpetuar el moment,
el moment
Autor(es): Meteor
