El pianista

El Fill del Mestre

Volies viure sense nom
desmesuradament amb tot
en un país de pètals d'or
amb un Adonis de cartró.
Però dormies com un tronc
i hauries de beure més alcohol
per caminar per mons més torts
que tant sols visc quan no ets a prop.
almenys el pianista
et folla però no et mira als ulls i et mou, l
a melodia trista d'aquest món
que et fa sentir que ets lliure però en el fons
no ets més que un mecanisme del seu joc
i t'encalla els motors.

Ja saps que res és com...
volies amor.