El narcís
ignorant que la bellesa
narcotitza com la son
t'abellí el teu cos atlètic
i altre amor no tingué lloc
si amor propi mou a guerra
l'autoadoració és tal joc
que lliurades conseqüències
és pitjor que jugar amb foc
(en temps de primavera
eres com una flor
però els dies s'encengueren
i el temps feliç alçà el vol
vingué l'estiu i hagueres
vingué l'estiu i hagueres
de deixar anar la primavera
vingué l'estiu i hagueres
vingué l'estiu i hagueres
de buscar el vi de les rieres)
cert matí, la gola seca
t'abocares a una font
i et vas veure, tors estètic
projectat en l'aiguamoll
vas besar-te en l'aigua fresca i
fruit de tan hipnòtic toc-
un trastoc de vols concèntrics
fou inici de transport
sense canvis en l'essència
vares transmudar el teu cos
mentre -las d'embriaguesa-
replegaves el teu vol
els teus peus, furgant la terra
foren draga de terròs
i en brancar les mans esteses
perseguint l'estiu del sol
un farcell de núvols tensos
s'estripà com un llençol
i et ferí una inflorescència
que et forjà un vestit de flor
(nasqué una flor novella i
li dares el teu nom
va ser una flor tan bella
com no s'ha vist mai enlloc
passà l'estiu i hagueres
passà l'estiu i hagueres
de suportar l'hivern feréstec
passà l'estiu i hagueres
passà l'estiu i hagueres
de sobreviure les tempestes)
ai, narcís, narcís, narcís
fill dels camps i dels poetes
i del més brodat encís
confessa si val la pena
d'ésser transmudat així!
si no esgota la paciència
ser arrelat a un punt precís
si ser ufana, bella i tendra
val molt més que peus tenir
o dur ales a l'esquena
ai, narcís, narcís, narcís
confessa si val la pena...
que podria ser que sí!
Autor(es): Pau Riba
