El nen que creia saber volar
Té una miqueta menys de fortalesa,
però ho supleix tenint un cor valent.
Va néixer amb mala estrella i és un poc diferent
és un ninet alegre que creu que pot volar,
tocar la lluna, besar la mar.
Es pot dir que no té amics, i és que no sap jugar
al que ara juguen tots: És el futbol.
I amb els seus ulls petits no es cansa de mirar:
enveja de ser el millor, córrer amb els altres nens,
sentir-se estrella ser campió.
Però ells no podran mai, tocar la lluna,
ells no sabran com tu el què és volar,
no podran escoltar el rossinyol cantar
damunt un núvol, creuant el mar.
La mare que l'estima, li conta contes que van
omplint-lo d'aventures per imaginar.
I el seu capet somia en l'heroi que aviat vindrà
i la malaltia sabrà curar.
És una personeta a qui costa parlar,
però la seva cara et diu que et vol estimar.
Voldria caminar, ser una mica més fort
i poder arribar a un lloc on només compti el cor
i el què importi sigui l'amor.
Però ells no podran mai, tocar la lluna,
ells no sabran com tu el què és volar,
no podran escoltar el rossinyol cantar
damunt un núvol, creuant el mar.
La mare que l'estima, li conta contes que van
omplint-lo d'aventures per imaginar.
I el seu capet somia en l'heroi que aviat vindrà
i la malaltia sabrà curar.
Autor(es): Marina Rossell
