El nostre crim
Cinc minuts abans
i no hi havia una ànima als carrers.
Ja feia estona que els locals
estaven plens de gent.
Que no hi devia haver ningú
en el món que no estigués pendent.
A plató acabaven de posar-ho tot apunt.
Quan entren els herois
l’equip de tècnics baixa
lentament els llums.
Primer pla el rostre d’aquells dos senyors
i uns ulls que insinuaven
aventures i records
L’audiència s’aguantava l’aire
mentre deien que per ells era un plaer
explicar-ho tot.
Des d’aquell moment vam veure-ho clar
Res tornaria ser el mateix
Després de tant de temps dubtant.
Tantes nits i ampolles calculant opcions
La gàbia ens oprimia
Però sabíem que ho teníem al davant.
I van ser mesos d’aventures
i d’aprendre tant.
Com més amunt pujàvem més a prop sentíem les arrels que un dia vam deixar.
I tot era tant blanc que ens va costar, jurem que es feia gairebé impossible
confiar que fos real.
Vam entendre que ho havíem dut sempre a dins
Que la resposta sempre ha estat el nostre cim
I vam entendre que ho havíem dut sempre dins
Que només cal buscar dins teu i aprendre a respectar el destí.
Van acomiadar-se de l’audiència
el director s’hi va acostar dubtant:
“S’acumula gent a fora i els convido a treure el cap”
Avançaven entre un mar de crits deixant enrere la ciutat
Sigueu sempre conscients que des del cim podrem guanyar.
