El pas-doble de Francesca
Tot començà en primavera
com tantes històries que parlen d'amor.
Ella, envoltada de seda,
ballava i ballava a dintre el meu cor .
Estiu, els mosquits, la marjal,
camí de Sollana, els cossos ardents,...
i a la voreta una estrella, gelosa,
que veia l'amor més lluent.
Ai, amor meu!, si açò durara una vida
que dolça seria, que dolça amor meu.
Tu estimes així(na) i jo allà(na),
tu véns i jo vaig, i ens anem liant.
I passen cinc anys i una estrella,
dolors i comèdia, la risa i el plor.
I ara que estem de capvespre
el silenci m'abraça i m'abrace a tu.
I veig als teus ulls una estrella,
als meus ulls una espera
i una vida pels dos.
Ai, amor meu!, si açò durara una vida
que dolça seria, que dolça amor meu.
Autor(es): Néstor Mont
