El Pescador

Karabash

Passa el temps, passa el temps i els segons es fan hores
i les hores són dies i la pena tot ho omple
Avui es mira al mirall i fa inventari dels anys
que s'amaguen entre arrugues i desenes de calls

Cordant-se les botes s'observa les mans
que ja fa temps només senten la xarxa a la mar
Els nens el saluden quan va cap al port
i agafa la boina i dibuixa un arc tort

Cansat d'aguantar-se el cap sobre les espatlles
fa un últim intent mirant dret cap al cel
Un cúmul de núvols recorda aquells temps
llàgrimes d'aigua dolça, foc d'ulls color mel

Agafa el timó trencant una onada
pensant quan junts reien menjant empanades
S'eixuga la suor del front, de la cara
com quan males notícies pintaven la casa
Quan deia no marxis encara i espera'm
i la seva veu fina li deia a la orella:
"tant tu com jo sabem que aturar el temps
és cosa de rellotgers"

Passa el temps, passa el temps i les tardes es fan llargues
i torna a la llotja amb una peixetada
El vent bufa ben fort i els ocells volen baixos
el seu cor es dispara en sentir una veu clara

"Vés i engega el motor, ja n'has fet prou
Deixa tot a l'esquena i no miris enrere
i recorda, tremolant,
quan ajuntàvem les mans en un últim instant"

Es tira a la mar mirant panxa enlaire
Hi ha estrelles que riuen, altres no ho fan gaire
La sal envaeix els pulmons i l'estómac
i els peixos fan cercles ballant una conga
Però al bell cel ell veu somriure la lluna
tornant a sentir les carícies confuses
Tancant fort els ulls, recordant les paraules:
"ens veurem algun dia al final d'aquest viatge"