El retrat

Anita Miltoff

Ella parla d'amor mig adormida a
l'hora fosca amb mots a mig dir,
xiuxiuejats; com quan la terra a
l'hivern es desvetlla i fa brotar flors
i herbes malgrat la neu que cau...

Ella parla tothora amb la seva veu
fins amb els estranys, les altres dones
empren veus falses, manllevades
fins i tot amb els fills
ella passa invisible a ple migdia pel
camí ral.
Les altres dones brillen
fosforecents, grans malucs, dits
gruixuts, pels carrerons més foscos...
Salvatge i innocent gosa estimar
entre calamitats, les altres dones
l'acusen de ser bruixa, vulgar,
meuca, la miren de mal ull quan
la saluden; el seu retrat em mira
de reüll despentinada i jove i
m'interroga i tu amor meu,
ets diferent dels homes com jo ho
sóc de les altres dones?