El pitjor tramvia del món
No ric, tampoc ploro:
jo simplement m´estic
(en un algun vell racó de la galàxia
tirant-me pedres sobre el cap.
Els eunucs em persegueixen
sense consideració
enfilats sobre les parres,
també em circulen
per sota els peus.
Per favor, l'ultim,
l'ultim de tots que apagui
el llum.
Eh, la luz fuera, fuera la luz.
Que se fundan los plomos,
que se fundan los plomos,
Per favor, que es cridi a un electricista.
Atenció, control, control,
aquí hi ha molt descontrol,
aquí hi ha molt control.
El mirall ja no em reflexa,
només em diu oh! Només em diu
no, nom, només em diu,
oh! Que estic fet un vell,
que estic acabat,
acabaré quan comencis
una història sense hac
mentrestant dóna'm petardos
per la memòria dels cremats.
El demà és molt obscur,
malgrat que ens diguin lo contrari,
cal arribar a la transparència
i agafar tots els bitllets.
acabaré quan comenci
una historia sense h
mentrestant porta petardos
a la memòria dels cremats!
Autor(es): Oriol Pons
