El poal florit
* Un bandoler abans hi havia
* de lladres fou capità,
* allà on anava a robar
* feia matx de nit i dia.
* Així mateix esperava
* conhort de la religió:
* cercava confessió,
* l'absolució demanava.
* Caramulls de crims tan grossos
* no trobaven cap perdó,
* l'assassí sens compassió
* matava el confés a trossos.
* Un dia arriba a un convent
* reclamant confessió,
* un frare amb resolució
* accepta l'oferiment.
* Així diu la penitència:
* "El que no vulgues per tu,
* no ho vulgues per ningú":
* és una clara sentència.
* El lladre tot consirós
* pensa qui pensa en tal cosa
* lluny dels altres, a la cova,
* reconeix no ser ditxós.
* Decideix canviar de vida
* i torna al mateix convent;
* contricció novament
* li va pregar fora mida.
* Perdó de Déu obtenir
* és per a tu tan possible
* com que el poal, ben visible,
* 'ribi tal dia a florir.
* El dolor del penedit
* fou del tot insuportable:
* morí dins el llit el lladre,
* tot ja era ben decidit.
* Quan hora primera anaren
* a treure aigua del pou,
* clara i bona per qui beu,
* el poal florit trobaren.
Autor(es): Gaspar Valero i Martí,M. Pilar López i Sastre
