El poeta

Ester Formosa

Encenc una cigarreta
la pena l'haig de fumar
em diuen que sóc poeta
però un vers em va cremar.

Va ser una gran gosadia
però vaig ser seduït
a fer-me tot poesia
ja sé que està prohibit.

Vaig travessar les fronteres
d'on neix i mor cadascú
si allà un mort alliberes
has de morir tu segur.

No vull perdre la veu franca
malgrat l'infern i el seu crit,
sang d'una bala molt blanca
com un esclat en la nit.

Em fa por des d'aleshores
veure un rellotge espatllat
són perilloses les hores
d'algun rellotge aturat.

Tinc por i reso quan passa
una bellesa en secret,
ales que jo estimo massa
però és que no sóc prou net.

En algun bar solitari
trobo remei pel meu mal,
bec un got hospitalari
per ser un poeta com cal.

Mai no seré poesia
només el tros d'algun vers
que he de suar cada dia
a prop d'un llop molt pervers.

No vull perdre la veu franca
malgrat l'infern i el seu crit,
sang d'una bala molt blanca
com un esclat en la nit.