El ponent
BERTRANA (escrivint):
"Un flabiol sonava
dins la penombra santa.
Un baf de notes clares
sortien del trifori,
travessant les amplàries,
rebotien pel frontis,
com ocellets frisosos
de llibertat."
"Després, la melodia
semblava resignar-se,
resseguia les motllures,
giravoltava per l'absis,
s'abatia fins al sòl
i muntava fins les claus
de les arxivoltes;
sempre incerta, inconscient,
indefinida, subtil,
com una idea que es perd,
com un pensament que fuig,
com un seny que divaga..."
COR (a Bertrana):
L'àngel, l'has vist? Se t'hi ha girat d'esquena,
trist i dolgut per tot el que has mostrat.
¿Per què, per què, tenint tanta bellesa
al teu voltant, treus l'esca del pecat?
BERTRANA (al cor):
L'àngel del seny vigila
que no saltem el cercle,
que el nostre món s'acabi
allà on els llamps comencen.
No afronta el vent, es gira
amb les tramuntanades,
com ell ens vol, ben dòcils,
fermats a la ciutat.
COR:
On has mirat? Aquests no som nosaltres,
ni en els teus ulls ens hi reconeixem.
Som la ciutat petita i delicada,
de nit dormim, de dia somiem.
BERTRANA:
A dins de les muralles
som festa i som misèria,
amb escales que lliguen
el vici amb les campanes,
les torres amb els pous,
rates i carboneres.
Qui de debò l'estima
naufraga en la ciutat.
COR:
¿Quin mal t'hem fet, per què no t'enamora
el que hem estat i som, el teu casal,
paradís negre i gris, vella Girona,
terra de gestes, terra immortal?
BERTRANA:
No m'heu comprès! Doneu-me,
Senyor, gent que m'entengui!
D'amor, fins en tinc massa,
pels seus murs i silencis,
la seu, els rius, les tardes,
ponts i teulats, i els drames,
els convents i els prostíbuls
llanguint dins la ciutat.
COR:
Des del capçal pagès de les Gavarres
fins la Devesa estesa fent coixí,
deu-nos un tou de boira per flassada
i en aquest llit restar fins a morir.
BERTRANA:
Des del capçal pagès de les Gavarres
fins la Devesa estesa fent coixí,
tot m'ho enduria així, amb una mirada,
si mai em cal partir molt lluny d'aquí.
COR:
Emporta't lluny el somni dels teus monstres,
perquè som fràgils i tenim la por
que mai l'estrany habiti entre els nostres
i ens prengui als ulls la teva lluïssor.
BERTRANA:
M'emporto lluny el somni dels meus monstres,
perquè sou fràgils i teniu la por,
però quan l'estrany us sigui amic vostre
us donaré la meva lluïssor.
COR:
Des del capçal pagès de les Gavarres
fins la Devesa estesa fent coixí,
deu-nos un tou de boira per flassada
i en aquest llit restar fins a morir.
BERTRANA:
Des del capçal pagès de les Gavarres
fins la Devesa estesa fent coixí,
tot m'ho enduré així, amb una mirada,
ara que em cal partir molt lluny d'aquí.
