El pres de la cel·la 5

Gerard Sesé

Entre barrots estic, a la cel·la 5.
Ja es fa de nit, ja falta menys per acabar, però encara molt per patir.
I és que jo senyors sóc innocent, deixeu-me sortir!

Tot va començar una tarda negre.
Vaig arribar a casa molt més d'hora que sempre, ja no tenia feina.
I es que jo senyors sóc innocent, deixeu-me sortir.

Tot pujant l'escala sentia una soroll. Algú gemegava i cridava ben fort, allà dins l'habitació.
I és que jo senyors sóc innocent, deixeu-me sortir.

I obrint la porta, em quedo parat. I havia un home i què collons hi feia despullat i amb tres braços alçats...
I és que jo senyors sóc innocent, deixeu-me sortir. Vaig cridar ben fort i es va espantar.

Corrent per la finestra el noi va saltar d'un desè pis.
I és que jo senyors sóc innocent, deixeu-me sortir
D'aquí... vull sortir d'aquí...no, no, no, no!
El condemno a 30 anys de presó.
Senyoria trobo que la pena és exagerada.

Entre barrots estic, a la cel·la 5. Ja es fa de nit, ja falta menys per acabar, però encara molt per patir.
I es que jo senyors sóc innocent, deixeu-me sortir.