El prestigi m'és igual
Tenia una bossa plena d´or
Tenia un trajo car, botes de pell
Podia malgastar i així vaig fer
Però ara no en queda res
Tenia una flor per cada amant
Tenia una moneda per cada servent
Dormia a un hotel a cada ciutat
Però ara això no hi es
Tenia tot el temps per malgastar ( o malbaratar? )
Menjava constantment als llocs més cars
Tenia tants amics al meu costat
Però ara no hi ha ningú
Era massa bell per ser veritat
Massa irreal per ser real
Era massa temps per durar tant
Però ara ja s´ha acabat
Tenia el bon gust que da el diner
Tenia la raó que da ser ric
Tenia el prestigi del compte corrent
Però ara no en queda res
Ara torno a ser qui era abans
Porto un trajo vell, no tinc amant
Ja no tinc bon gust, mai tinc raó
I el prestigi m´és igual
