Els artificials

Pere Janer

M'agrada com canvies, com et fragmentes, que decideixes,
que no tenguis veu ni rostre, ni facis cap olor.
M'encanta que t'agradi, que no sàpigues, que t'oblidis del món,
en el teu slow movement particular.
No tenc contacte, ni futur, ni cap possibilitat de més.
Acosta més la càmera No pots tocar-me a distancia.
No pots fingir una altra veritat.
Darrere la paret es projecten els fantasmes que t'acompanyen.
És fàcil desaparèixer de la candidatura i dels actes,
de les festes, dels vespres, de cada somni fet realitat.
Vigila cada mentida, corre pel bosc és la nova tendència.
L' amor es veu en cors de plàstic i credos encapsulats.