El primer estiuet
Un senyor padrí amb jaqueta blava i una bengala
creuava un semàfor de Consell de Cent cantonada Casanova.
I unes cames fines que moren en una cintura breu,
captant mirades i afalacs, un vestit curt primaveral força elegant.
I mentrestant la gent mirava.
Quasi semblava una ciutat paralitzada,
com si el temps s'hagués parat en aquell moment.
Mil i un motius i fam de contemplar
naturalesa humana tant primària i bestial!
Afilerats, com via sense final.
Tant se val si és tard, tant se val si és tard i no he dinat
el primer estiuet, com un volcà ha esclatat i costarà de suportar
Tanta calor, bona olor i aire condicionat,
tantes hormones pul·lulant sense descans
i un somriure que et delata,
que jo interpreto
que és molt més que un gest;
ara és qüestió de temps.
Tu m’ho has vist en els ulls,
sé que m’has mirat
i ja saps el que jo estic pensant.
