El primer pis venint del cel
* La lluna redola
* i el vent sobre mar.
* Brama la vedella,
* renilla el cavall.
* Jo no sé què fer,
* si riure o plorar.
* Et recorde a soles,
* amb un devantal.
* Els pits se n'eixien
* alegres per dalt.
* Des de la terrassa
* miràvem passar
* els núvols, els dies,
* la brisa en el blat.
* Barana de ferro,
* i tu berenant.
* La lluna redola
* i el vent sobre el mar.
* Brama la vedella,
* renilla el cavall.
* M'agrada veure't
* amb un davantal
* que et feia més nua,
* més clara i tendral.
* Jo no sé què fer,
* si riure o plorar.
* Des d'allí s'hi veien
* els trens i el solar.
* Enormes els besos
* i dura la carn.
* Dies com aquells
* ja no tornaran.
* Et recorde, dreta,
* amb el davantal;
* et recorde en terra,
* amb el davantal.
* Els xiquets cridaven,
* jugant, al solar.
* Xiulaven els trens
* un poc més avall.
* La lluna redola
* i el vent sobre el mar.
* Barana de ferro,
* roba al fil d'aram
* tests entre les teules,
* paisatge urbà.
* De vegades m'entren
* ganes de plorar.
Autor(es): Vicent Andrés Estellés,Pilar Reiona
