
El primer trobador
Són les dotze del matí
d'això farà ja molts anys
com de sobte es despertaven
per poder escoltar la teva veu
Ai! mestre d'amor
somni d'un infant.
Ben vestit amb mil botons
o vestit de rodamón
cantaves a les princeses
els poemes més bells
i te'n foties dels reis
Ai! mestre d'amor
somni d'un infant.
I és difícil fer-te un poema
tu el mes vell i el oblidat
tu que en els teus jorns burlaves els murs
més difícils d'esbrinar.
El meu mestre inconegut
mai sabràs com t'he estimat
m'és igual que no hagis estat l'heroi
mitològic del passat.
El meu mestre inconegut
és un trobador encantat
un mig poeta i un mal músic
que cantava les veritats.
Un dia el rei de palau
va prohibir entonar el seu cant
i amb els seus soldats el va perseguir.
L'ordre va tornar al país
Ai! Mestre d'amor
que han fet al teu cant
Vas desaparèixer un jorn
ningú va saber mai com.
Però des de llavors hi ha hagut trobadors
hi ha hagut reis, hi ha hagut cançons
Ai! mestre d'amor
somni d'un infant.
Autor(es): Santi Vendrell