El reflexe
Vols fer de mi un ninot sense vida...
Pretens anul·lar...La meva voluntat
No sé què fas aquí...
potser em vols dominar...
o em vols destruir...
Entres per les meves venes...
Destrueixes el meu cervell...
No tens prou amb tot el que m’has pres
No tens prou amb treure’m els meus somnis!
Sóc esclau de la meva consciència
Em veig reflectit en mi
Pot ser fins que no torni, a les cendres
Mai m’alliberaré de tu...
No tinc l’empenta per fer-te fora ...
Hauré de viure mendicant...
Per una engruna del teu vici mortal
és la llança que cau...Sobre mi...
Tornes a atacar fins i tot quan sóc al terra
Suplicant perdó...No tens compassió
M’has tret allò que estimava
Ja no em queda res... Només quedes tu
No veus que ja no soc res?
Un cadàver vivent que
No es pot ni arrossegar...
Estic més que acabat...
Es que no veus que ja no hi sóc?
Sóc esclau de la meva consciència
Em veig reflectit en mi
Pot ser fins que no torni, a les cendres
Mai m’alliberaré de tu...
No tinc l’empenta per fer-te fora ...
Hauré de viure mendicant...
Per una engruna del teu vici mortal
és la llança que cau...Sobre mi...
Autor(es): Martí Páez
