Els dilluns en blanc
Som sota la tempesta, tan prop cauen el llamps
Mirem per la finestra, les llums de la ciutat
Anem fins a l’abisme i mirem més enllà
Ens guien les estreles, cap a l’austeritat
Buscàrem les respostes que ningú a preguntat
Trobàrem a les ombres un so tan asfixiant
I la derrota eterna no es res acostumats
A una mena d’angoixa exclosa de la societat
Sempre passem els dilluns en blanc
Venim d’un món corrupte, d’un món intoxicat
Ple de falsos profetes, com Rivera i Ciutadans
Sota els rius de mercuri pot ser hi trobaràn
Les restes d’algún esser que deien era humà
Sempre passem els dilluns en blanc ( i tremolant )
