El rei mata a la reina
Sembles perduda, morena,
en aquesta baralla.
Com una historieta, nineta,
l'amor se t'acaba.
Aquesta aventura, de festa,
ja no pots rescatar-la.
És un sortilegi, morena,
el rei mata a la reina.
Com una estrella, sempre penjada.
com un somriure, que ha finit ja.
I quan somies que l'has trobat...
sona la sirena....
És un història, d'origen estrany
és un queviure, potser inhumà.
En les teues coses a punt has estat, però...
Sona la sirena...
Torna a començar...
És el teu home, morena
qui t'ha dut la desgràcia.
La teua enrònia, nineta,
S'ha perdut esperant-la
Eixa ferida, de guerra,
potser no té cura.
és una mentida, morena,
no veuràs benaurança.
Com una estrella, sempre penjada, com un somriure que ha finit ja. I quan somies que l'has trobat... sona la sirena....és una història, d'origen estrany, és un queviure potser inhumà. En les teues coses
a punt has estat, però.... sona la sirena.... s'acosta el final !! This is the end...
És per Pau Riba i per Jaume Sisa
El Pep Laguarda i la llengua catalana
és per Maria, la Pepa i la Marina,
A la costera, l'horta i l'albufera.
és per Lluis o qualsevol amic
Que arriba el mar fins a Massalfassar
Per Sant Antoni la festa i el dimoni
L'Ovidi canta, beneit l'animal .
És per Pau Riba i per Jaume Sisa
El Pep Laguarda i la llengua catalana
Pel Raimon, el "Chapi" i el Lou Reed
A les voreres, ja no volem fronteres.
Mati i la Mila, Manolo o Maribel
Paco i Josep,Toni i Sant Pascual
Per Sant Antoni, Jaume o Isabel
L'Ovidi canta, beneit l'animal .
Autor(es): Joan Lluis Llopis
