El senyal sóc jo

cratOR

Les ales resten petrificades, quan un no es decideix a volar.
Vago per aquells camins iguals, inconnexos, bruts de records llunyans.
Dibuixaré cels llunyans, engegar els motors. em vestiré de blanc.
I així, des d'allà dalt veure el meu cor. La força dels set vents m'elevarà.
Tot s'assembla a l'endemà, el senyal és clar. Els somnis se'n van quan un no es decideix a volar.
Les hores feixugues cauen una rere l'altra, com fulles seques assedejades.
I tot acaba reiniciant-se un cop i un altre cop, el senyal és clar, el senyal sóc jo.
No s'oblida allò que et toca bé a dintre has esdevingut el meu centre, m'has fet més dur.
No m'has ensenyat el camí i ara estic sol, el senyal és clar, el senyal sóc jo.