Els amants del futur passat
Tu ara no ets aquí però et cantaré com si fos així,
els teus ulls mirant-me els dits,
un roser de sang dins els teus pits.
Saps bé que això no ha de durar més
que aquesta nit,
però hem gastat tantes pregàries
desitjant un moment així.
Som amants del futur passat,
no ens estrenem mai.
La roba et cau,
l'agulla em vibra dins,
i tots els llocs que he conegut
es despleguen com ocells ferits.
La veu em brilla tant
i mai no hauria dit
que una passió pogués cobrir
tot el teu cos tan petit
i estic nerviós i espantat.
I estàs llesta per marxar quan la ment
no em pot flotar més,
reculls la roba des de baix,
no despertes el rèptil que ronca al bidet.
I no crec que això li hagis de dir en arribar a Anvers,
no crec que valgui massa la pena
que em trobis a faltar en el que és breu.
Tot i que jo en sóc expert
i em sembla que et guardaré
en els meus somnis més reals que la realitat,
i els deliris més importants que la veritat,
els meus somnis són més reals que la realitat,
i si mai vols sentir-me saps on seré…
La roba et cau,
l'agulla em vibra dins,
i tots els llocs que he conegut
es despleguen com ocells ferits.
La veu em brilla tant
i mai no hauria dit,
que una passió pogués cobrir
tot el teu cos tan petit
i estic nerviós i espantat.
Els ponts s'han cremat,
els ponts s'han cremat,
tu a l'altre costat.
Autor(es): Pere Vilanova
