El savi de Martorell
El secretari de la Natura puja l'escala
buscant els àngels.
Al quart graó, respira i s'atura,
diu en veu alta allò que escriurà
dintre la torre, passant les hores,
d'un català que ho té tot pagat.
Matant un bròquil a l'Ateneu
o bé inventant un ritual.
Dalt la figuera en Salvador
pinta els darreres de l'ample cel.
Seguint el curs de la tradició,
escolta el savi de Martorell.
Com uns enyor que li fes de xofer,
a l'únic déu de cap religió.
Tots dos esguarden l'arquitecte
més metafísic nat a Riudoms.
Quan s'agermanen l'art i la vida,
la bona taula i la mare ciència,
donen la mà a la filosofia,
la poesia i les varietés.
Dalt la figuera en Salvador
pinta els darreres de l'ample cel.
Seguint el curs de la tradició,
escolta el savi de Martorell.
Combina rodes el mestre Llull,
vol lluminós del coneixement.
Per convocar un ofici de llums
visqué en Pujols irònicament.
Cercant amable, sempre un somrís,
la veritat, ai,qui la trobés!
Del caminant queden els camins,
del pensador el seu pensament.
La solució per desfer el cabdell.
La veu més clara si vols consell.
El més nou i també el més vell.
Escolta el savi de Martorell.
Autor(es): Jaume Sisa
